PREMI COHESIÓ SOCIAL I COMPROMÍS CÍVIC

Como algunos ya sabréis, el año pasado gané el I PREMI COHESIÓ SOCIAL I COMPROMÍS CIVIC con una obra que estudiaba la evolución del barrio de Sant Ildefons a través del mundo del fútbol, donde quería corroborar como, en el proceso migratorio, la historia se repite. Cuando está a punto de cumplirse un año, y con el segundo premio ya entregado, os copio el discurso que el president de la Generalitat, José Montilla, pronunció durante la entrega del primer premio.

És per a mi una gran satisfacció personal, i encara més com a President de la Generalitat, participar en aquest acte. I per això –en primer lloc- vull agrair sincerament a CC.OO. del Baix Llobregat, la seva invitació.

M'agrada prendre la paraula en un acte sindical, i amb motiu del lliurament d'un premi que duu un nom, per a mi tant significatiu i proper com és el de Joan N. García Nieto.

Un premi a la “cohesió social i al compromís cívic”. Uns valors que van marcar la trajectòria personal i ciutadana d'aquell home que avui recordem, i que estic segur que compartim tots els presents.

Joan N. Garcia Nieto ha estat una referència per a la seva ciutat, i també per al país. Pel seu compromís amb les persones, que ell l'expressà amb un combat permanent contra la injustícia, donant un suport personal diari als qui més la patien, els exclosos –les persones amb més dificultats-.

En Joan sempre donava la mà a tothom i amb la seva bondat recollia encara més compromisos solidaris en la seva acció. La seva radicalitat, com ell deia, no era verbal sinó que venia “de ir a la raíz”, d'anar a l'arrel de les coses injustes i les seves causes.
En Joan va fer de la seva religiositat sempre un compromís amb el més febles; compromís també amb la llibertat i amb la transformació de la societat. Ser jesuïta, ser de Comissions Obreres, ser del PSUC varen ser uns compromisos als quals ell sempre va ser fidel. I que el varen fer més compromès en una acció més universal i gens sectària cap als altres.

Els que el vàrem conèixer més enllà dels seus compromisos personals, en l'acció social concreta, vàrem coincidir amb ell en els seus valors i hi vàrem trobar també un referent nostre.

A Joan García Nieto, el meu record i el meu homenatge.

Al fil del que representa aquest premi voldria fer unes reflexions sobre l'actualitat econòmica i social, que estic segur que al mateix Joan li agradaria compartir.

Vivim en un moment que demana aturar-se a pensar, i demana també una intervenció, activa i conscient, dels agents socials i dels poders públics.

Ningú no pot discutir que la globalització de l'economia i de la societat actuals és una realitat. Però la globalització és un procés, objectiu si voleu, però no pas una ideologia.

El problema radica en com governem la globalització. Cal que la política i els governs democràtics recuperin capacitat d'acció i orientació si volem que la creixent interdependència del planeta no s'articuli només en la lliure circulació de capitals i comerç.

Un país com Catalunya necessita tenir les eines adequades per actuar localment a partir de la consciència del món global.

Avui, aquesta eina la tenim. És el nou Estatut aprovat pel poble de Catalunya i que el govern que presideixo ha començat a desplegar i aplicar.

Però de la mateixa manera que us dic que la globalització és un procés, afirmo que l'Estatut és només una eina. Una eina per a què?
Una eina per aconseguir el nostre principal objectiu:
La millora del benestar dels ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya.

Una millora del benestar que s'assoleix amb la generació d'oportunitats per a tothom.

Una millora del benestar que s'assoleix amb una escola de qualitat, que faci possible que cada nova generació de ciutadans estigui més formada i capacitada que la precedent.

Una millora del benestar que s'assoleix amb polítiques de suport a les famílies, a les persones dependents i amb dificultats.
Unes polítiques que garanteixin el respecte i l'exigència del conjunt de drets i deures de la ciutadania. Que permetin una integració civil dels nouvinguts. Que permeti evitar l'exclusió de sectors de la nostra societat.

Insisteixo: pensar globalment i actuar localment vol dir tenir capacitat de governar-nos. I l'eina pel nostre autogovern és l'Estatut. Però l'eina no és l'objectiu. L'objectiu no és una quimera abstracte, sinó que és la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans.

Amb aquest realisme hem d'encarar el segle XXI a Catalunya. Una Catalunya que se sap en aquest món global.

S'ha dit que si no actuem de manera ferma i ràpida hi ha un perill que el món no sigui sostenible, abans de cinquanta anys. La pressió demogràfica, la degradació del medi, els conflictes i les malalties poden portar la catàstrofe al planeta.

Totes les organitzacions responsables han de prendre partit. I aquí els sindicats han de jugar un rol que ha de ser important.

La recent unitat de tots els sindicats en una sola central suposa més força i més capacitat d'incidir, davant les institucions i les empreses multinacionals. En aquest sentit, és un gran pas la constitució de la Confederació Sindical Internacional.


L'economia global d'avui ha accelerat una situació que ja havia començat fa anys. A Catalunya partim de la situació econòmica actual que és favorable. Però, per no perdre el tren, ens cal abordar una transformació seriosa de les nostres estructures.

L'economia catalana està en un bon moment. Ho dic amb les dades de què disposem a la mà. Ara bé, no ens hem de refiar ni ens hem d'adormir.

La situació que vivim no és mèrit especial del Govern; és mèrit de tots. El Govern ha de fer la seva tasca, evidentment, però l'economia la fan anar endavant els seus protagonistes, i els treballadors en primer lloc.

Però també us vull dir que no només ens interessa el creixement econòmic, les xifres fredes amb indicadors positius. Volem promoure un model econòmic que tingui molt en compte els aspectes socials. Que tingui cura de la qualitat de vida dels treballadors, que permeti mantenir i estendre l'Estat del Benestar, incrementar la cohesió i evitar les situacions d'exclusió.

En aquest context, voldria destacar tres factors: la innovació, la formació i la qualitat de l'ocupació.

Pel que fa a la formació, l'hem d'orientar a l'entorn de tres eixos:
1) millora del capital humà;
2) al llarg de tota la vida professional;
3) adequació a les necessitats del mercat de treball.

Quant a la innovació, cal fer-ne objecte d'una nova cultura. La innovació no ha de recolzar només en recerca i tecnologia, sinó en factors socials i de coneixement dels mercats.

La societat catalana té un gran potencial a desenvolupar en recerca, innovació i desenvolupament tecnològic. Però s'ha d'esforçar per estar a l'alçada dels països més avançats. Ens cal cada vegada més coneixement en el capital humà i en els productes.

I pel que fa la qualitat de l'ocupació, estem complint una part important de les expectatives (les millors des de fa vint anys; i seguim les recomanacions de la Unió Europea) , però hi ha algunes ombres que volem combatre.

El mercat de treball afronta un repte semblant al del conjunt de l'economia. Els darrers vint anys hem crescut en quantitat, i ara hem de fer-ho en qualitat.

La qualitat vol dir: més estabilitat, més flexibilitat per compatibilitzar la vida personal i la laboral, major igualtat de gènere, més seguretat en el treball (no ens podem permetre els accidents que tenim), millor comunicació entre empresaris i treballadors.

I deixeu-me, per acabar, tornar al motiu que ens ha reunit en aquest acte, i en aquesta ciutat que tant estimo. Hem premiat un treball sobre una entitat esportiva del barri de Sant Ildefons. Un estudi que tracta de la vida d'un club, i en paral·lel de la transformació social del barri que l'acull.
Voldria que aquest treball i el reconeixement que se li atorga contribueixin també al reconeixement del barri i sobretot de la seva gent. Una gent que, amb tota la ciutat de Cornellà, van fer d'una construcció suburbial del franquisme un barri modern molt més que digne, un barri central a la seva ciutat i ple de vida societària, que és la base de l'excel·lent convivència cívica de la qual avui gaudim.
Felicito a CC. OO. del Baix Llobregat per la instauració d'aquest premi amb el nom de Joan N. García Nieto. Felicito al guanyador pel seu treball. I us demano que els valors de la solidaritat i de la inclusió social que ell encarnava segueixin conformant l'imaginari i l'acció d'aquesta ciutat, d'aquesta comarca i del conjunt de Catalunya.
Moltes gràcies.